[Festa 2015] Discurs de Lluís García, Sec. Polític de la UJCE-PV

Camarades, companyes, amics i amigues que heu vingut a passar el dia d’avui amb nosaltres, en nom de la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya al País Valencià vull transmetre-us una fraternal salutació.

En primer lloc, i com no podria ser d’altra manera, volem agrair als camarades i les camarades que amb el seu esforç miltant i voluntari han fet que ara mateix puguem estar celebrant aquesta festa. I ho fem perquè si alguna cosa podem reivindicar els comunistes, si el nostre Partit té alguna cosa de la qual ens podem sentir orgullosos sense ni un sol però, és de la nostra militància, d’eixa militància que ho va donar, dona i donarà tot pel Partit sense demanar res a canvi.

Camarades, ara fa un any que vam celebrar la primera festa del PCPV en molts anys, a aquest mateix lloc. Pense que tots coincidirem, en què des d’aleshores, moltes coses han canviat al País Valencià i a Espanya. És cert que el temps històric s’ha accelerat, el panorama polític ha canviat molt, el cicle electoral en el qual estem immersos des de fa més d’un any està determinant-ho tot en aquests moments. I això és normal, és natural, perquè la gent té esperances en què en unes o altres eleccions ens puguem treure de damunt a la panda de corruptes i lladres que han enfonsat el país, que han sumit a gran part de la població en la misèria.

Després de les eleccions autonòmiques i municipals la UJCE-PV va fer públic un comunicat on deixàvem clar, i ho fèiem d’una manera molt sincera, que compartíem l’alegria que sentia en eixe moment gran part del poble valencià. Per descomptat que sí, el malson que han suposat per al País Valencià els 24 anys de governs del PP havia d’acabar d’una vegada per totes. El clientelisme, la mafia, la destrucció del nostre medi natural, la destrucció del nostre teixit productiu, la construcció de monstres arquitectònics al mateix temps que s’omplien de barracons els pobles del País Valencià han estat les ensenyes d’una època negra per a aquesta terra i els seus habitants, i celebrem que els culpables directes d’eixa desfeta no controlen les seues principals institucions polítiques.

Ara, la propera cita electoral són les eleccions generals. Molts ens preguntareu si estem els joves comunistes del País Valencià a favor del que anomenen Unitat Popular de cara a aquests comicis. Dic que anomenen perquè per a nosaltres la Unitat Popular va molt més enllà del terreny electoral, després parlaré d’això. Doncs malgrat aquesta qüestió, la resposta és que sí. Per a nosaltres, és l’única manera de véncer al bipartidisme, perquè el PP és l’enemic sense cap dubte, però també ho és el PSOE.

I açò no és un matís, camarades, és una qüestió de fons. No podem oblidar quin paper ha jugat el PSOE a aquest país des de la Transició; l’entrada a l’OTAN, el terrorisme d’Estat, les nombroses reformes laborals que ha implementat seguint les instruccions de la patronal, el seu suport a la monarquia. No podem oblidar que van ser PSOE i PP els que van canviar, una nit d’estiu amb nocturnitat i alevosia, la seua sacrosanta Constitució per posar per damunt de les despeses socials que necessitaven els treballadors el pagament del deute il·legítim que van contraure les grans empreses i els bancs. No podem oblidar que el PSOE i el PP han estat els ferms defensors de l’austericidi que ha arruïnat als treballadors i que ha acabat amb qualsevol aspiració dels joves de tindre un futur digne. El PSOE és tan culpable com el PP de l’actual situació.

L’única manera de fer fora al PP, però també al PSOE, és que tots aquells que no volem tragar amb una segona transició, que tots aquells que volem una ruptura democràtica que a través d’un procés constituent ens permeta construir un nou model de país més democràtic, en el qual l’economia estiga al servei de les necessitats reals del poble i en el qual les decisions polítiques les prenguem tots nosaltres, hem d’anar units a les eleccions. Ha de ser una unió que vaja més enllà de tal partit o altre, ha de ser una unió amb els moviments socials, amb tots aquells que han estat plantant cara a l’austeritat als carrers durant els últims anys. Una unió on tots els que aposten per la ruptura amb l’actual Règim decrèpit i oligàrquic estiguem còmodes per què no falte ni un sol partit, ni un sol moviment social, ni un sol activista.

És molt complicat, diran alguns, és impossible, diran altres, però nosaltres diem que ni és complicat ni és impossible, i ho diem perquè és tan senzill com ficar-se d’acord amb un programa de mínims, que des de les marxes de la dignitat del 22M ja està fet. Altra cosa és que certs interessos, que la miopia política de certes persones i formacions siga un impediment, i tant que ho és. Però insistim, sols fa falta un programa que reunisca els punts necessaris per a fer front a la situació de misèria i desesperació que viu gran part de la població i una organització que il·lusione i aglutine a tots. Amb aquest programa, amb una unitat ampla, sense sectarismes, podem assolir resultats que ni ens imaginem. Amb eixe mètode tan senzill vam ficar fa un parell d’anys a dos milions de persones en Madrid, i ara podríem il·lusionar a molts més per guanyar les eleccions.

Ara, a tot açò, la Joventut Comunista ha de ficar dos peròs. El primer d’ells com deia abans, és que és molt normal que la gent estiga esperançada amb els processos electorals. És normal que la gent estiga contenta amb el nou Consell, és normal que la gent desitge amb totes les seues forces una victòria electoral a les generals, però camarades, des de fa mesos hem constatat que una de les coses que des de fa un any ha canviat, per desgràcia, és que el moviment popular als carrers ha sofert un gran descens, la mobilització hi ha disminuït moltíssim. I açò, amb el nou Consell, amb el que siga que passe a les eleccions generals, suposa i suposarà un gran perill. Sense un poble mobilitzat, sense un poble exigint les seues legítimes reivindicacions als carrers, sense un poble organitzat, el vertader poder, que no està als congressos ni a les institucions, sinó als consells d’administració de les empreses del Ibex 35, seguirà tenint la mateixa força que té ara. Solem dir que sols els poble salva al poble, i això vol dir, que cap govern, siga del color que siga, encara que tinga les millors intencions del món, no podrà implementar polítiques favorables per a nosaltres si no estem organitzats al nostre lloc de treball, a les nostres universitats, als nostres barris i pobles. Perquè és ací on el poble pot tenir poder, no al Congrés dels diputats, el poble ha de crear amb la seua organització, a la base de la societat el seu propi poder, el Poder Popular, perquè sols així podrà fer front al poder dels milionaris, al poder dels bancs i les multinacionals, per què sols així es podrà garantir que la voluntat popular s’aplique des de les institucions. Per això des de la UJCE-PV fem una crida a augmentar la mobilització i a construir Poder Popular als nostres barris i pobles.

El segon però, és al voltant de la Unitat Popular. Per a nosaltres, la Unitat Popular ha de tenir una pota institucional sí, pero no pot ser solament una eina electoral. La Unitat Popular que hem defensat fa anys des de la UJCE és una Unitat Popular concebuda com a eina de lluita del poble. Una unitat en el treball i la lluita diària dels treballadors i les capes populars en defensa dels seus interessos. Unitat que ha de tenir com base la unitat per a parar desnonaments, la unitat per a revertir les reformes laborals i els acomiadaments, la unitat per a parar la privatització de l’educació pública, la unitat per a defensar els drets de les dones, la unitat per tancar els Cie’s. Perquè camarades, una de les altres coses que no ha canviat gens en l’últim any, més aviat al contrari, és la situació d’emergència que pateix la nostra societat. El procés d’empobriment de les capes populars, la desaparició dels nostres drets i llibertats més bàsiques ha continuat cap endavant més enllà d’unes i altres eleccions. Perquè a pesar de la derrota del PP al País Valencià i altres comunitats, malgrat el que passe en les generals, l’endemà d’unes o altres eleccions, milers de persones van a continuar estant desnonades, milers de joves van a haver de partir a l’exili, milers de joves anem a haver d’anar a treballar per un salari de misèria. I per això la lluita, ara, amb eleccions o sense, amb un govern o amb altre, és l’únic camí per a la joventut treballadora, per al poble. Aquesta Unitat Popular que nosaltres defensem és necessària i ha d’anar molt més enllà de les eleccions.

Per últim, camarades, des de la UJCE-PV volem deixar clar la part més important de l’anàlisi que fem de la realitat actual. La societat espanyola d’avui, com totes les altres del món, està dividida en classes socials. Hi ha una classe social que és la que viu del seu treball, la classe treballadora. Li podem ficar el nom que vullguem, però per molt que canvie el seu nom la seua natura no canviarà. Tots aquells que sols podem viure venent la nostra força de treball som i serem treballadors. I som la gran majoria de la societat. Els treballadors, com a classe, som els únics que generem riquesa, som els que fiquem en marxa tot el procés productiu, som els que amb el nostre treball omplim d’euros les butxaques dels empresaris que són paràsits que sense nosaltres no tindrien ni tendes ni fàbriques ni res, o les tindrien però buides, parades. Com a treballadors hem de ser conscients que necessitem una arma política pròpia, organitzacions que representen i defensen els nostres interessos comuns contra qui ens explota dia rere dia. Eixes organitzacions són el Partit Comunista i la Joventut Comunista, que sense evitar posicionar-se respecte als problemes actuals, mantenen en alt la bandera roja del socialisme, per què al cap i a la fi el problema de base és aquest sistema, el capitalisme, que ens condemna perpètuament a la fam i l’explotació. Perquè amb la nostra unitat i la nostra lluita podem assolir un futur sense explotació, un futur on una minoria paràsita no impose la seua voluntat a la majoria de la societat, un futur on tots nosaltres siguem amos dels nostres propis destins, i eixe futur s’anomena socialisme.

En aquest moment històric en el qual estan canviant tantes coses, necessitem que aquestes organitzacions siguen més fortes que mai per què la veu de la classe treballadora ha de fer-se sentir, per què hem de confrontar directament amb aquells que ens estan arruïnant la vida sense por i amb el coratge que ens dóna saber que tenim raó, per això vull acabar amb una crida a tots els joves i les joves que avui esteu ací amb nosaltres; si esteu d’acord amb el que acabem de dir ací, si voleu defensar la unitat popular, si voleu lluitar cada dia, si voleu un procés constituent, si voleu la III República, si voleu manar al capitalisme al poal de fem de la història, lluiteu amb nosaltres, afilieu-vos a la UJCE-PV.